“Estic preparat per fer missió al mar amb Open Arms”

Entrevistem Robert Monzonis Gómez, psicòleg i ara també socorrista després del seu pas per Royal Escola de Formació. El de Cubelles és tot un professional a punt d’assolir els seus somnis dins l’organització Open Arms.

Què et va moure a estudiar el CP de Socorrisme amb nosaltres?

Van ser diferents factors. Per una banda, des de petit he admirat la figura del socorrista, són persones que quan vas a la platja o a la piscina vetllen per la teva seguretat i això dona molta confiança i confortabilitat. Les he admirat especialment quan son persones amables, atentes i compromeses amb la seva feina i això m’ha motivat a ser com ells/es.

Vaig estudiar psicologia i diferents formacions d’aquest àmbit. Però sempre ha estat allà aquesta vocació per ajudar les persones i ser capaç, en un moment donat, fins i tot, de salvar una vida amb els coneixements i les habilitats adequades. M’omple tenir l’oportunitat d’intervenir quan una persona està en perill, estiguis o no de servei.

En línia amb tot plegat, jo estic col·laborant amb la ONG Open Arms i un dels requisits per poder participar d’una missió al mar és precisament ser socorrista. Vull fer-ho, és un dels meus somnis, unir-me a la seva tasca al Mediterrani Central, salvant vides. Per això em vaig animar a fer el certificat de professionalitat que s’imparteix a Royal Escola de Formació.

Com valores la teva experiència amb Royal?

La meva experiència amb Royal no pot ser millor. I no ho dic per dir. L’experiència que vaig viure l’estiu passat fent aquesta formació, en tots els sentits, em va encantar. Per l’equip humà que hi ha al darrere com els coordinadors dels estudis i el professorat, persones excel·lents amb qui mantinc molt bona relació. Pels companys de classe, que ens hem portat molt bé, ens hem entès de seguida i ara som col·legues de professió. I també per les instal·lacions, espais molt bons i que ajuden a desenvolupar tot el procés educatiu amb garanties i facilitats. Fins i tot vam fer pràctiques de rescat des d’embarcació ràpida, amb llanxa, una oportunitat que ofereixen molt poques escoles.

He tingut tècnics molt pendents de mi i de la meva evolució, ensenyant-me totes les tècniques de natació, cronometrant-me, seguint els meus esforços i ajudant-me a batre els meus propis rècords. He descobert capacitats que pensava que no tenia, he après que amb esforç, disciplina i responsabilitat el meu cos pot donar-me molta seguretat i millorar constantment. Tot plegat orientat a fer una intervenció aquàtica amb garanties, i amb la confiança de que ho faràs bé.

Un cop acabada la formació, el centre s’ha preocupat d’estar per nosaltres, d’organitzar les pràctiques, d’acompanyar-nos en la recerca de feina i d’oferir-nos més activitats, formacions o conferències com la de Victor Küppers al febrer. És el caliu humà que hi ha a l’organització que marca la diferència amb altres centres.

Com s’articula el rescat i el salvament amb la teva formació orientada a la psicologia?

Jo soc autònom, i em dedico a la psicologia de les organitzacions, a fer peritatges psicològics per a advocats, jutjats, etc.

Aquest estiu he estat treballant al Canal Olímpic i he combinat aquest servei amb les meves funcions com a psicòleg. Aquí he anat vivint ja experiències de rescat molt significatives. Es pot compaginar i, de fet, les dues activitats es complementen.

En els últims anys t’has apropat a l’organització Open Arms. Què t’ha mogut a donar aquest pas? Com ha estat la teva experiència amb l’entitat?

Sempre he seguit la tasca d’Open Arms. Admiro el seu projecte, he conegut l’equip de persones que en forma part, i tenen una resiliència espectacular, amb una vocació de servei immens, ho donen tot malgrat les traves que els hi han posat.

He fet diferents “missions de terra”, com el recolzament a la missió amb Ucraïna en transport logístic i trasllat de material humanitari.

Quan van portar al port de Barcelona l’Open Arms 1, necessitaven recolzament amb diferents tasques de manteniment i posada a punt. Aquí vaig començar a entrar en contacte amb l’ambient marítim.  També he participat amb les jornades de portes obertes d’aquesta embarcació amb diferents funcions.

Quan l’Astral, el veler d’Open Arms va necessitar unes reparacions urgents vaig poder col·laborar amb ells al port de Vilanova i la Geltrú amb l’obtenció de peces a través de la confraria de pescadors, perquè pogués tornar a posar-se en funcionament de nou. També he fet les gestions necessàries per moure xerrades de sensibilització, especialment a Cubelles.

Totes aquestes activitats necessiten un bon equip al darrere.

El passat 8 de juny es va presentar l’Open Arms Uno, la nova embarcació de l’entitat preparada per al salvament massiu. Com vas participar de l’acte?

Va ser un acte espectacular! Van participar La Fura dels Baus i Joan Dausà, amb una coreografia que implicava diferents socorristes i voluntaris, penjats de les grues de l’embarcació. Estàvem a molts metres d’alçada, no sé quants, molts. No havia fet mai res similar. I tot això mentre també es feia un simulacre de rescat in situ allà mateix, als peus del vaixell.

Aquesta experiència, innovadora i creativa, em fa adonar del gran equip humà que hi ha al darrere d’Open Arms i cada cop m’enamoro més d’aquesta organització. I ara estic a la llista d’espera per fer missió al mar, que és el que més m’agradaria. Al mar hi passaré força temps, i per això no es pot córrer. S’ha de teixir bé el vincle de confiança, compromís, gestió i professionalitat. Estic en el bon camí.

En quins projectes es troba immersa ara l’organització i com hi esperes col·laborar?

El projecte més important és poder obtenir les llicències, els permisos i la posada a punt final de l’embarcació per poder fer la primera missió amb l’Open Arms Uno, el vaixell més gran que tenen i que encara no està en funcionament. Segurament serà un fet molt mediàtic, i serà una missió conduïda pels més veterans, però espero que, si tot va bé, en un futur no gaire llunyà jo també pugui fer missió al mar amb Open Arms.

Quins són els teus somnis de futur?

Tinc molts somnis. Però també m’adapto a les oportunitats que sorgeixen al meu entorn, no em tanco. Sobretot són somnis orientats a créixer professionalment i a poder fer docència i formació. I si vols ser docent, no pots deixar de formar-te, per tant… també és important fer lloc per al coneixement i la formació contínua. Soc molt curiós, m’agrada aprendre sobre temes diferents i  aplicar el que vaig aprenent per ajudar altres persones. Aquests serien els meus objectius més propers.

Quina diries que ha estat l’aportació de Royal Escola de Formació a aquests somnis?

Royal Escola de Formació ha tingut un pes significatiu en tot plegat, Però això no acaba aquí. Coneixent l’equip que hi ha al darrere estic convençut que en un futur podrem col·laborar en diferents projectes. Tenen diferents seus, estan a prop meu. I per tant, espero seguir fent camí amb aquesta escola líder en formació que ha de continuar preparant molts professionals.

Les persones amb les que m’he trobat, especialment els professors, són persones optimistes que t’inspiren per assolir els teus somnis.  Són grans motivadors i això és el que fa que algú pugui créixer personal i professionalment. Això no tots els professors ho tenen i, ho dic de tot cor, jo he tingut la sort de trobar-ho a Royal.

Aprendre a guanyar i a perdre

La competició esportiva com a eina de creixement personal i professional

L’esport i la competició sempre han format part de la meva vida. Ha estat un camí que he recorregut des dels 6 anys, i que m’ha servit per desenvolupar la meva professió dins d’aquest àmbit i el de la docència.

A les portes d’un nou curs, molts es plantegen iniciar-se en la pràctica esportiva, les famílies intenten triar una extraescolar adient pels fills/es i sorgeix el debat de si fomentar o no la competició entre els/les més joves. Jo no tinc dubtes, la competició aporta valors fonamentals que ens marquen com a persones.

Des d’un enfocament positiu, a través de la competició esportiva s’aprèn a guanyar i a perdre, a ser disciplinat com a individu i com a col·lectiu, a integrar-se en un grup i a integrar, a comprendre i respectar els altres, i molts altres hàbits bàsics necessaris per al benestar integral.

No tothom enfoca la competició esportiva d’igual forma. És un error pressionar per guanyar malgrat tot i malgrat els altres. Ensenyar que el més important és el premi o el reconeixement social i posar l’accent a la meta i no al camí son pràctiques que desvirtuen els valors que aporta el fet de competir. Per això és tan important conèixer els formadors/es i decidir, com a pares i mares, quin rol exercim en aquest sentit.

Reclamem una societat menys competitiva, però potser hem entès malament què significa competir. Qui sap competir entén que fer-se un lloc a la societat actual implicar enfrontar les pressions personals i les dels altres. La competència positiva implica entendre que el millor premi és trobar el teu lloc, i no prendre-li el lloc a un altre. I això, com millor s’observa és amb els ulls i la innocència d’un nen/a.

Esport i educació van de la mà: tenir disciplina, constància, afany per superar els reptes o saber comptar amb els altres son aspectes que he après des de la meva passió per la natació i que ara s’han convertit en pilars de la meva vida professional.

Com us deia, el paper dels entrenadors/es i educadors/es és la base per aprendre a competir, conjuntament amb el paper que exerceixen els pares, familiars o tutors dels menors. No tothom està capacitat per entrenar/educar als nens/es. I haver estat esportista no et capacita com a entrenador/a. L’ensenyança ha de ser vocacional i l’entrenador/a ha d’estar preparat per guiar i acompanyar en tot moment al nen/a. Un bon entrenador/a et marcarà positivament, però un de dolent, ho farà de forma negativa.

Com a docent, el camp del socorrisme és aquell en el que tinc més experiència. Un bon desenvolupament de la capacitat competitiva ens ajuda a respondre eficaçment davant de situacions d’emergència. Sovint la nostra tasca es converteix en una competició contra el temps per salvar una vida. Resoldre una situació de rescat i salvament depèn en gran mesura dels teus coneixements i també d’habilitats i aptituds pròpies de l’esport de competició. Podríem dir que mentre realitzes aquesta tasca professional, has d’estar preparat per competir en qualsevol moment.

L’esport i la competició m’han portat a ser qui soc i a estar on ara mateix estic, compartint amb vosaltres la meva experiència. També m’ha servit per fer-me millor persona, millor amic i millor company. Em sento molt agraït per haver viscut experiències extraordinàries que espero que vosaltres també us atreviu a viure.

David Cuadrat Garcia
Coordinador Royal Escola de Formació a Tarragona

“Havia de fer un canvi i vaig tornar al gimnàs”

Entrevistem José Ruiz Molina, un runner de Lleida que va haver de replantejar-se les seves rutines arrel d’una lesió.

Quan temps fa que entrenes al centre esportiu Royal Lleida?

Fa onze anys que entreno al Royal, però vaig deixar de banda una part de l’entrenament a causa de la pandèmia i el tancament de les instal·lacions. Ara he tornat. Aquí estic com a casa, he provat algun altre centre perquè feien més running però, no era el mateix. Vaig tornar com si no hagués marxat mai, m’agrada l’ambient. Aquí tinc amics com el Michael i la veritat que fem sortides molt xules!


Quin tipus d’entrenament realitzes?

Abans competia com a corredor i feia curses d’asfalt, després em vaig aficionar a la competició de muntanya. He participat a diferents tipus de curses, també maratons, corria molts quilòmetres però vaig patir una petita lesió als músculs isquiotibials i  piramidal, i vaig haver de deixar-ho. Com que a mi sempre m’ha agradat fer esport, vaig començar a practicar amb la bici i ara estic gaudint molt d’això, tot el temps que no m’ocupa la feina i la família el dedico a la bici.

Com vas patir la teva lesió?

És un esport d’impacte, força agressiu, i quan t’aficiones sempre vols una mica més. Entrenava entre 80 o 90 km setmanals, vaig començar amb una molèstia que s’ha anat complicant, i al final el cos va dir prou. Corrent sempre apareixia aquesta molèstia, així que vaig decidir parar de córrer i començar a fer bici.

Creus que s’hauria pogut prevenir la lesió?

Sí,  clar, amb treball de musculació. Però aquest va ser un tipus d’entrenament que vaig deixar de fer durant gairebé dos anys a causa de la pandèmia i les dificultats per accedir a un centre esportiu o un entrenador. Les sessions de running les feia igual. Hauria d’haver afluixat en aquest sentit, i fer menys quilòmetres, i clar després de dos anys sense tocar una pesa el cos ho va notar.

Vas anar a cap especialista?

Al principi no, perquè era suportable, però clar, vaig portar a l’extrem el tema del running, en practicava cada dia. I això va passar factura. A cada moment sentia una punxada, fins que la lesió va afectar el nervi i llavors vaig recórrer a la fisioteràpia i a la supervisió d’altres experts. Però només deixar de córrer va fer desaparèixer l’afecció.


I llavors, vas decidir canviar d’esport…

Després de parar de córrer per recuperar-me, i provar amb la bici vaig adonar-me que tenia zero molèsties. Vaig veure clar que necessitava fer el canvi, tornar al gimnàs i treballar musculació, combinant la bicicleta de carretera amb l’spinning. En el poc temps que porto m’estic adonant que és un esport que m’està agradant i potser se’m dona millor que el córrer!

Has pensat en tornar a córrer?

La veritat que no en tinc ganes perquè he passat un any molt dolent, a les persones que ens agrada fer esport estar parat ens supera. Estic tot el dia embolicat amb coses i l’esport em va molt bé per desconnectar.

Aquest últim any he intentat continuar perquè m’agrada i hi tinc molts amics. Van sorgint curses, tens projectes i vas superant proves i et vas adonant que cada vegada surt millor i que podries provar de nou. Ara estic ficat en altres coses i la veritat no ho enyoro. És una pregunta que, fa un temps, no em podrien fer, no imaginava la vida sense córrer.

Aquí a Lleida hi ha molta afició per la bicicleta, formo part d’un club, i ara surto cada dia així que ara mateix no ho trobo a faltar.

Tens pensat participar d’alguna competició?

Aquest any, de moment, no. Tenia pensat marxar als Pics d’Europa, vull trobar una mica de desnivell, aquí a Lleida és difícil trobar-ne.

Que aconsellaries a les persones que tenen alguna molèstia?

Primer de tot, valorar amb un especialista. Cal que un expert faci el diagnòstic, que et diguin què tens i llavors, prendre decisions.

L’esport no et fa patir. Si pateixes, has de valorar totes les opcions que tens. No podem quedar-nos només amb una activitat per molt que l’hàgim fet tota la vida. Si no, t’arrisques a que la lesió es torni crònica. Altres amics meus també arrosseguen lesions, en el cas concret del running… hi ha molt d’impacte.

Per això cal posar-hi seny, parar i treballar la musculació. La meva lesió neix d’aquí: vaig bé de quàdriceps, però tinc una debilitat al gluti, i això em condiciona. Hi ha cinquanta mil esports, segur que cadascú pot trobar una altra opció, o incorporar-ne de diferents, atrevir-nos amb allò nou estant lesionats o no. 


Moltes gràcies José pel teu temps i la teva aportació.

Prevenció de lesions

Fotografia: Jordi Rullo

Consells generals per a la prevenció de lesions durant l’activitat física

Amb l’arribada de l’estiu i el bon temps, és habitual tenir més energia i ganes de començar a practicar exercici físic per a posar-se en forma, però sempre que es du a terme alguna activitat física o esport, existeix la possibilitat de patir algun tipus de lesió.

Des de Royal volem donar-te 6 punts claus per prevenir les lesions més habituals:

  1. Organització, planificació i programació de l’entrenament

És imprescindible realitzar activitat física tenint en compte el teu estat físic actual i la teva experiència en la pràctica. A partir d’aquí podràs definir uns objectius realistes i saludables. Els tècnics de sala fitness podem assessorar-te i dissenyar el tipus d’entrenament a realitzar tenint en compte la seva durada, la seva intensitat i la progressió a realitzar per aconseguir els objectius establerts.

Si necessites una atenció molt més individualitzada i un seguiment exclusiu, sempre pots recórrer al Servei d’Entrenament Personal.

  1. Inici i final de la teva activitat

Mai oblidis l’escalfament. El treball de mobilitat és fonamental abans de qualsevol entrenament de força que vulguis realitzar per tal de preparar els teixits. També el pots incloure a l’acabar la sessió com a tornada a la calma o realitzar sessions exclusives de mobilitat, que podries realitzar perfectament en una classe de Mobility, Ioga o Salut d’esquena.

Per altra banda, si el teu entrenament és de tipus cardiovascular, necessitaràs pujar i baixar les pulsacions de manera progressiva; per tant hauràs de dedicar uns minuts a incrementar i disminuir la intensitat de manera progressiva.

  1. Coneix els teus límits

És imprescindible que aprenguis a escoltar el teu cos. Si notes qualsevol tipus de molèstia, molt probablement sigui el senyal per baixar la intensitat o per aturar-te uns minuts; si la molèstia persisteix, el descans serà sense dubte la millor opció. Seguir amb l’activitat empitjorarà la situació i podria provocar-nos una lesió.

  1. La importància de la tècnica

 La millor manera d’evitar lesions és tenir una bona tècnica d’execució. Els entrenadors/es i els tècnics/es de sala fitness t’assessorarem durant les activitats dirigides i en el teu entrenament a sala. De vegades adaptar l’exercici a la teva capacitat és la millor opció. No dubtis en preguntar i seguir els nostres consells. 

  1. Hidratació

 L’aigua té la funció de regular la temperatura corporal, eliminar substàncies de rebuig, lubricar les articulacions, transportar i absorbir nutrients, etc. Una òptima hidratació abans, durant i després de la pràctica t’ajudarà a evitar la hipertèrmia i les rampes, i a regular la fatiga.

Recorda que l’aigua és el principal component químic del cos, representant entre un 50% i un 70% del pes corporal.

  1. Descans

Un dels factors imprescindibles al voltant de la pràctica esportiva és la regulació del descans i que aquest sigui de qualitat.

El descans t’ajuda a regenerar l’aparell locomotor gràcies a l’alliberació de tensions acumulades, col·labora en la correcta oxigenació cel·lular, i incrementa les funcions del sistema immunitari entre altres múltiples factors; per tant, és el principal  responsable en la prevenció de lesions.

El descans complet hauria de ser almenys d’un dia a la setmana, idealment combinat amb dies de descans actiu, dedicats, per exemple, a la mobilitat articular o a la realització d’activitats de baixa intensitat i/o activitats cos-ment.

Michael Fernández Carbia

Director del centre esportiu Royal Lleida

Col·legiat Nº 59170

“Venir en família o amb amics ho fa tot més fàcil”

La Mª del Mar i la seva filla Mar entrenen juntes al centre esportiu i ens expliquen com ha estat la seva experiència i com es van iniciar en el món de l’esport.


Fa molt de temps entreneu, quan vau començar i per què?

Treballo asseguda, i practicar esport, sobretot l’aquagym, em va molt bé per moure tot el cos. També  faig cinta i el·líptica. 

La meva filla Mar no estava acostumada, i jo l’insistia. Sovint, preferia acabar de treballar i relaxar-se, desconnectar, llegir una mica… i preferia quedar-se a casa. Justament, tot això ho podia fer practicant activitat física!


Com vau començar a entrenar juntes?

Vaig convèncer-la finalment. Ara mateix, no pot passar sense anar-hi. “Tant de bo m’ho haguessis recomanat abans!” em diu.

Què us motiva a venir les dues a entrenar?

Sobretot per salut i passar-ho bé, l’esport és per totes les edats, cadascuna troba el què li va bé. Ella fa unes activitats, i jo unes altres… després fem una mica de sauna o bany de vapor, una dutxa i sortim com noves! Estem molt contentes amb les activitats i amb els monitors, que són una passada.

La Mar ve amb mi a la piscina, li agrada molt, però ella va alternant amb altres activitats, especialment des de la pandèmia.

Què us ha aportat?

Primer de tot, un benefici per a la salut. Jo he millorat molt el mal d’esquena i de cames. Abans havia de prendre medicació pel dolor, però ara l’he rebaixat molt. 

Després hi ha un component social important. Parlem amb persones de totes les edats i moltes vegades quedem amb elles fora del centre. Ens ho passem molt bé.
Venir en família o amics ho fa tot més fàcil. Es trenca el gel abans, i no fa tanta mandra venir.

Recomanaríeu practicar activitat física en família?

I tant que sí! La meva filla va venir per mi, si no encara no ho hagués provat. Segur que hi ha persones que no s’atrevirien d’una altra forma. Venir amb familiars o amics engresca més.

Un cop dins, cadascú que faci el que vulgui. Més màquines, més activitats dirigides o més piscina. Potser caldria incidir en això per animar la gent. Estem molt contentes d’haver-nos iniciat en el món de l’esport gràcies al nostre centre esportiu.


Moltes gràcies pel vostre temps i continueu gaudint de l’esport juntes!

Nous vincles a través de l’activitat física en família

Durant els últims anys, la pràctica de l’activitat física s’ha incrementat notablement. Cada cop som més conscients dels nostres hàbits i volem millorar la nostra condició física.

Arrel de la pandèmia, moltes famílies van començar a practicar esport o a fer activitat física de forma conjunta. Moltes famílies van començar a fer-ho a casa, al jardí, al carrer quan es podia sortir, etc. per mantenir un bon estat de forma física i per compartir moments junts. Ara, hem incorporat aquesta costum com un hàbit més. Les famílies han adoptat un estil de vida nou, més sa, un estil de vida amb família i diferent compartint moments junts.

Deixa’m dir-te que la pràctica de l’activitat física en família ens aporta una sèrie de beneficis, tant a nivell físic com psicològic, que converteixen aquest costum en saludable a més de molt divertit.

Per una banda, fer activitat física en família és la millor forma de potenciar la passió per l’esport entre els fills/-es des de ben petits i afavoreix el desenvolupament dels nostres infants de forma integral.

Moltes vegades excusem la pràctica esportiva amb excuses com ara “no tinc temps”, “el ritme de vida que porto no m’ho permet”, “no estic motivat/da”, “els meus fills tenen moltes activitats i no arribo a tot”, etc. Això fa que moltes vegades ens desmotivem i abandonem.

Una bona opció és reconduir la situació i practicar esport amb aquelles persones que t’envolten, ja sigui amb la teva parella, ja sigui amb els teus fills/-es, amb un familiar o, millor encara, tots junts. Ben segur que hi haurà algú a prop teu que voldrà compartir aquesta estona amb tu.

Sigui l’esport que sigui, quan es fa exercici en família, es creen canals de comunicació amb tots els integrants del cercle familiar i es reforça el vincle entre ells, des de petits fins a l’adolescència o edat adulta.

Un bon exemple son els cursets per a nadons, en els que es convida pares i mares a gaudir de l’activitat amb els fills, fent-los protagonistes d’aquesta estona i creant un vincle d’unió emocional i amb l’esport.

Als centres esportius trobaríem bona mostra de familiars i amics que decideixen fer de l’esport i l ‘activitat física un moment compartit, una experiència significativa que els ajuda a crear vincles que perduren en el temps i ajuden a superar les adversitats. A més, l’experiència esportiva en família potencia el treball en equip, millorant la compenetració, allunya del sedentarisme, afavoreix valors com la disciplina, la constància, l’esforç, la concentració, la concentració i la motivació, incrementa la corresponabilitat i l’empatía entre els membres de la família i estableix rutines que col·laboraran en el desenvolupament futur.

Sens dubte és molt important perquè d’aquesta manera creem valors, reforcem els hàbits saludables, potenciem l’autoestima, millorem la condició física, reduïm l’estrès… i tot això en un vincle familiar.

Existeixen nombrosos motius per compartir la teva afició amb la teva parella o família de tal manera que pot arribar a ser molt gratificant i constructiu per a tots. Al mateix temps, mantenim la pròpia activitat sense haver de deixar penjat l’esport per falta d’hores. Així que, si no ho has provat encara, no ho pensis més i cerca el dia per a començar amb els teus.

Practica activitat física en família, nosaltres t’esperem!

Antonio Vea López

Coordinador d’activitats dirigides