Natural de Filipines, Joko Paulo Guiao porta 18 anys a Tarragona i treballa com a auxiliar d’infermeria en un centre de menors. Des de que va decidir apuntar-se al gimnàs la seva vida no és la mateixa.
Joko, un dia vas entrar al gimnàs i tot va canviar…
Si. Vaig començar a venir al gimnàs, ara fa tres anys, per una qüestió de pes, volia baixar els meus 80kg. De fet, m’havia sentit sovint apartat pel meu físic i vaig decidir resoldre això venint al gimnàs pel meu compte. Feia una mica de càrdio i entrenava a la sala de màquines. Vaig perdre 20kg en dos mesos. Va ser quan el meu entrenador, i jo ens vam conèixer. Ell es va apropar a mi i em va proposar noves rutines, jo era molt tímid i vaig trigar un temps en endinsar-me en el món del Powerlifting.
Què és el Powerlifting?
En resum, el Powerlifting és l’aixecament de peses amb màxima potència. És un esport de força que consisteix en tres aixecaments: l’squat (sentadilla), el press de banca i el pes mort. Em va motivar molt això. I, sense pressions, el meu entrenador em va animar a competir. Fa dos anys vaig provar en una competició regional, i he seguit preparant-me. En un parell de dies tinc una nova competició a La Pobla de Montornés. Però ja estic pensant en presentar-me a un absolut per competir a nivell estatal i a la Copa d’Espanya, intentarem fer pòdium! I, perquè no, en un o dos anys ho intentaré fer a nivell internacional.
Què t’aporta tenir aquests reptes?
He descobert què és tenir confiança en un mateix. Cada cop que vaig a entrenar sento que puc fer-ho, la relació amb el meu entrenador ara va més enllà de l’espai del gimnàs. Veritablement, amb el seu suport, sé que avançaré i milloraré.
I això es trasllada al meu dia a dia. Abans entrenava perquè em sentia malament amb mi mateix. Ara em mouen sensacions diferents: em relaciono més amb els companys de feina i sóc capaç d’animar-los jo a ells. D’estar tancat en mi mateix, he passat a obrir-me als altres i empatitzar amb la gent que m’envolta. Com dèia, sóc una persona tímida. A la feina em mostrava disponible i sempre disposat a donar un cop de mà, però ara sóc jo qui té la iniciativa. Això és especialment important.
Què ha significat per a tu la tasca del teu entrenador?
Conèixer-lo m’ha ajudat a trobar referències. Veure la feina que ha fet amb mi, el què hem compartit i la confiança que s’ha generat ha estat una experiència inspiradora. És un suport molt important per a mi. No sempre estàs bé per venir a entrenar. Però sé que en fer el primer pas trobo algú interessat i preocupat per mi. Llavors la sensació de no tenir ganes s’esvaeix. Sento que el meu propòsit és compartit, ja no és només meu.
Has hagut de fer molts canvis en la teva alimentació?
No he fet grans canvis en termes nutricionals. Sobretot he estat més conscient del què menjava i he controlat una mica més. Però no ha estat dur, els petits canvis els he fet de forma molt natural, molt gradual.
Què diries als que comencem al gimnàs aquests dies?
Cal tenir paciència. L’activitat física no és una decisió per un moment, és una decisió per tota la vida. Hi ha un abans i un després. Constància i paciència. No és fàcil, però l’esforç val la pena. Ho notaràs a nivell físic, mental i emocional. Jo no he fet cap canvi radical, he anat pas a pas, m’han ensenyat molt bé el que és l’equilibri i el què necessito perquè l’evolució sigui sostenible en el temps. Jo treballo de nits, i a torns. El meu metabolisme ha d’estar preparat per a la rutina diària. Per això, planificar el descans és especialment important.
Quins somnis de futur tens, més enllà dels reptes esportius?
Ara em sento amb forces per fer la llicenciatura en infermeria. I també estic formant-me a Royal Escola de Formació per ser tècnic de sala. Tinc dues passions, la sanitat i el fitness, i segur que podré combinar-les perquè els dos àmbits m’enriqueixen.
Fer el curs de Condicionament físic en Sala d’Entrenament Polivalent es una forma d’agrair el què han fet per mi. Tinc amics i amigues que ja em demanen consells i suport, però ho vull fer bé, la formació m’ajudarà a oferir el millor de mi. Vull ajudar els altres tal com m’han ajudat a mi.
