Viu a Calafell i té 31 anys. Entrevistem l’Andrés Garcia qui actualment treballa gràcies als tres títols que va assolir a Royal Escola de Formació
A què et dedicaves abans de realitzar el primer curs amb Royal Escola de Formació?
Només treballava dues hores setmanals. Era un moment dolent, molt dur. Vaig perdre la feina i em vaig quedar, de sobte, sense res. Tenia temps, però no diners. Volia obtenir el ROPEC i això em va animar a fer aquest petit sacrifici durant uns mesos.
Quins estudis vas realitzar i amb quines dificultats et vas trobar?
Vaig fer el curs de socorrisme en instal·lacions aquàtiques, i després el de tècnic de sala i monitor d’activitats dirigides. El primer va ser el més difícil. A més a més, havia de venir a Tarragona cada dia, amb la despesa de benzina que suposava. Però l’equip de formació t’ho posa fàcil tant pel tracte com per afavorir que puguis superar qualsevol dificultat amb el temari.
L’esforç i crear un bon ambient amb companys/es i formadors/es van ser clau. Jo vaig sentir-me molt recolzat pel grup i pels professors; això juntament amb al meu esforç, la meva inquietud personal, la meva paciència… van fer possible que superés les dificultats. Si t’ho prens amb ganes, és assequible.
Com t’han ajudat els cursos realitzats a Royal Escola de Formació a incorporar-te al mercat laboral?
Gràcies a aquesta formació ara m’estic guanyant la vida en un centres esportiu, i tinc un perfil polivalent: faig de socorrista, de monitor d’activitats i de tècnic de sala. Tinc feina de tots els títols que m’he tret.
Què és el que més t’ha agradat de l’experiència formativa?
Em sento un professional. Això no té preu. He après de tots: de la resta d’alumnes, dels meus professors… tots estan vinculats d’una forma o una altra al món de l’esport i això ajuda moltíssim a crear oportunitats, generar expectatives i prendre consciència de les diferents dimensions del sector.
Els temps que estem vivint són difícils especialment en termes laborals. Què recomanaries a aquells que es plantegen formar-se per canviar de sector o millorar les seves aptituds professionals?
Cal fer un esforç. Potser al principi sents una mica d’angoixa, sobretot si no tens feina i vas apurat econòmicament. Però estàs fent una inversió i després d’aquest temps tindràs la resta de la vida per ser una mica més feliç i treballar d’una cosa que t’agrada. Val la pena fer un petit sacrifici per una recompensa que és per tota la vida.
Com et sents davant les noves perspectives laborals?
Estic en un dels millors moments de la meva vida. He trobat allò que em fa feliç. És una feina molt agraïda. En el dia a dia comparteixo amb la gent gran o amb una noia que té esclerosi i que cada dia se supera una miqueta, entre d’altres persones. El contacte amb ells m’omple, i els hi puc fer servei.