El Francesc Xavier és un escultor picapedrer que va patir una lesió medul·lar a causa d’un accident laboral. A partir de llavors va dedicar totes les seves forces a recuperar-se.

Arrel de què vas començar a nadar, i com van ser els inicis?

Vaig començar a anar al centre esportiu a causa de la meva lesió. L’accident laboral em va comportar estar set mesos als hospitals, dos d’ells a Vall d’Hebron i cinc a l’Institut de Salut Guttmann. En donar-me l’alta, necessitava fer recuperació, i no la podia fer anant a un fisioterapeuta, sinó que l’havia de fer jo personalment, amb l’esforç d’intentar moure el múscul que està adormit. Així doncs, a causa del tipus de lesió, la millor recuperació era la que podia fer en un gimnàs, preferentment en una piscina coberta.

Venia d’estar cinc mesos fent exercici diari al gimnàs i piscina de l’Institut Guttmann. Va ser com una continuació, tot i que jo en aquell moment anava en cadira de rodes o, com a molt, amb dues crosses. Més d’un cop em vaig embolicar amb les crosses i els peus i vaig caure al terra entrant a piscina. He de dir que el bon ambient que hi vaig trobar em va ajudar a sentir-m’hi, des del primer dia, com a casa.

Que t’ha aportat la natació?

He de confessar que de nadar no n’he sabut mai massa i, a més, com que tinc poca mobilitat als peus, quan intento nadar de cara, aquests em frenen i sempre me’n vaig cap avall. De vegades nado d’esquena que és l’única forma que puc creuar tota la piscina gran.

El que faig, però, a la piscina mitjana, és fer exercicis de cames i de torsió de cintura. Al tenir una lesió a la part lumbar tinc afectats músculs dels glutis, cames i peus. Amb aquest exercici he aconseguit reforçar l’equilibri de la columna i recuperar músculs dels glutis i de les cames.

Físicament, en els vuit anys que ja fa que vaig tenir l’accident, i que vinc a piscina, el grau de mobilitat que he aconseguit és sense dubtes gràcies a l’exercici que he pogut fer dins l’aigua. És veritat que el cos s’ha anat despertant en part, però sense un exercici constant, avui seguiria anant amb cadira de rodes.

També crec que la natació i el fet d’anar a un centre on convius amb gent molt diferent, de vegades també amb lesions o afectacions de mobilitat molt diverses, té un component humà important. Un bon ambient com el que he trobat en aquesta piscina de Móra ajuda a veure les dificultats amb una mirada més positiva.

Com has viscut el tancament dels gimnasos en temps de pandèmia?

En principi pensant que sols serien uns dies, unes setmanes, però després amb moltes ganes que tot es normalitzés i es reobrís. I, de fet, tan bon punt van reobrir, hi vaig tornar a anar adaptant-me a les limitacions i a l’aforament. Clar, podem dir que jo tinc la necessitat de seguir fent exercici per recuperar o almenys mantenir-me. Tot i que jo no ho visc com una necessitat-obligació, sinó com una rutina de la qual gaudeixo. Cada setmana tinc uns dies i unes hores que les dedico a anar a la piscina. No tinc ni dia ni hores marcades, però sense adonar-me’n, agafo el cotxe i vaig i torno de piscina. Normalment marxo amb el cos adolorit i torno com si d’alguna forma m’hagués rejovenit.

L’aigua ens dóna vida.

Al llarg de la seva història, l’ésser humà ha hagut d’adaptar-se al medi que l’envolta, un d’ells, el medi aquàtic, ja que la major part de la superfície terrestre és aigua. És per aquesta raó que la natació es coneix des de la prehistòria, ja que els humans hem necessitat relacionar-nos amb l’aigua per sobreviure, alimentar-nos, desplaçar-nos, fugir etc. Totes aquestes necessitats han anat evolucionant al llarg del temps.

Avui en dia, l’activitat física en el medi aquàtic és una necessitat de les persones, per aquestes 5 raons:

1. L’aigua ens fa més lleugers. Disminuïm el nostre pes i podem realitzar moviments que fora del medi aquàtic ens resultarien impossibles; evitem danys als ossos i articulacions. Les activitats aquàtiques poden ser realitzades per persones de qualsevol edat i amb diferents graus de mobilitat.
   
   A les instal·lacions comprovem com persones usuàries evolucionen positivament al llarg del temps, millorant el seu grau de moviment, coordinació, equilibri etc. Per nosaltres són un exemple de superació i un al·licient per esforçar-nos cada dia per millorar.
   
   
2. Dins l’aigua realitzem moviments globals, és a dir moviments on intervé gran part de la musculatura del nostre cos. Això pot augmentar el consum calòric de les nostres activitats o exercicis. La resistència que l’aigua genera al nostre cos i la forma en què ho fa, tant en els desplaçaments com en qualsevol moviment, ens permet augmentar la intensitat dels nostres entrenaments. Quan realitzem qualsevol modalitat d’aiguagym, natació, entrenaments de perfeccionament utilitzem la resistència que ens proporciona l’aigua, en tots els plans i eixos possibles del moviment corporal. D’aquesta manera, l’activitat física dins el medi aquàtic també és una eina imprescindible per a esportistes d’alt rendiment, professionals i semiprofessionals i per persones habituades a entrenaments d’alta i mitjana intensitat.
   
   
3. La gran varietat de moviments que podem fer, ens proporciona un gran bagatge psicomotriu des de ben petits. El bagatge psicomotriu seria l’aprenentatge del cos per adaptar-se al medi aquàtic i, per tant, l’adquisició de respostes del cos a les característiques d’aquest medi. És fonamental, per tot el què hem exposat, que des de ben petits, introduïm el descobriment i coneixement del medi aquàtic: familiaritzar-se amb totes aquestes sensacions, evitar la por i ansietat que provoca el desconeixement, etc.
   
   
4. La temperatura de l’aigua i les seves característiques provoquen diferents beneficis: una acció de massatge sobre la pell i els músculs, una millor circulació sanguínia i una relaxació psíquica i física, reduint l’estrès i les sensacions de dolor o dificultat de moviments. En moments de dificultats com, per exemple, aquest temps de lluita contra la Covid 19, una instal·lació aquàtica a l’abast de tothom sense distinció ni cap tipus d’exclusió és una eina social imprescindible.
   
   Les restriccions durant la pandèmia, que també van afectar l’obertura de gimnasos i piscines cobertes, ens han demostrat la importància de l’activitat física en el medi aquàtic. Hem experimentat què ens diu la nostra ment i el nostre cos quan deixem de relacionar-nos d’aquesta forma tant sana amb l’aigua.
   
   
5. No podem oblidar que l’aigua també és un element lúdic i un espai de relació social. Ens genera un estat d’ànim positiu que ens permet motivar-nos, compartint un espai i un temps amb altres persones que també experimenten sensacions similars a les nostres. Tot plegat afavoreix un clima social de pertinença al grup i de confiança vers les altres persones.
   

Personalment, crec que el més important als centres esportius és esdevenir espais on trobar-nos per compartir, ajudar-nos, escoltar-nos, fer amistats, divertir-nos, evadir-nos dels problemes i, en definitiva, ser humans en la nostra millor versió.

Pere Pellejà Llop
Tècnic esportiu, tècnic en salvament i socorrisme i  tècnic de natació