La Roser Ferragut té 24 anys i és mestra d’educació primària. Gràcies a l’acompanyament d’un tècnic va aprendre a entrenar el descans, una part fonamental de l’entrenament.

Com va ser el teu inici en el món del fitness?

Vaig apuntar-me al Royal fa un parell d’anys buscant la millora de la meva condició física.

Què t’ha aportat l’activitat física?

Sens dubte m’ha aportat salut i funcionalitat al meu cos. Tinc molta més força, flexibilitat i resistència que el dia que vaig començar i noto els beneficis en el meu dia a dia.

Què t’ha aportat l’acompanyament d’un tècnic?

M’ha permès conèixer nous exercicis, millorar la tècnica i rectificar algunes coses que no feia bé. Per exemple, no deixar reposar prou alguns grups musculars. També diria que l’acompanyament d’un tècnic m’aporta motivació en els moments en què creus que no pots més. En definitiva, per mi l’assessorament significa aprenentatge.

Què has après d’entrenar el descans?

Com he dit, quan vaig començar en el món fitness crec que esperava beneficis a curt termini i no descansava prou. He après que no és necessari entrenar cada dia per obtenir els millors resultats. Procuro escoltar el meu cos i descansar dos o tres dies a la setmana.

Com has viscut el tancament dels gimnasos en temps de pandèmia?

Per mi el tancament dels gimnasos no va ser del tot negatiu. Em va servir per adonar-me que a casa també puc establir rutines d’entrenament. Vaig comprar-me alguns materials senzills i també vaig trobar moltes idees per Internet. De totes maneres, trobava a faltar el treball de la força amb pes i, sobretot, l’assessorament dels tècnics.

Com ha canviat la teva vida després de conèixer el món del fitness?

Ara veig que és molt més que millorar la condició física. És una activitat d’oci que et condueix a un estil de vida diferent: ara valoro molt més els hàbits saludables i també m’ha permès conèixer gent nova.

Entrenar el descans ha de formar part de la nostra rutina.

Avui em sento renovat gràcies a la pausa que vaig fer ahir. Això passa perquè no per entrenar més i en major intensitat obtenim millors resultats.

En la nostra planificació d’entrenament és molt important tenir en compte que cal dedicar un temps al descans, perquè l’organisme pugui realitzar adaptacions fisiològiques de millora a l’estímul de l’entrenament.

Com a norma, aquest factor important que anomenem repòs, s’ha de realitzar almenys un o dos dies per setmana, depenent del nivell físic de la persona i dels objectius que es proposa. Si acumulem massa sessions sense descans es podria produir un valor no desitjat anomenat sobreentrenament.

Què és i quines conseqüències comporta el sobreentrenament?

El sobreentrenament és un procés de fatiga crònica en el que es desajusten diversos sistemes de l’organisme, com l’hormonal o el sistema nerviós, i que provoca que el rendiment baixi considerablement, requerint, de manera forçada, un temps de repòs absolut per a poder-se recuperar totalment. Si no féssim interrupcions en l’entrenament, entraríem en un cercle viciós vinculat a l’esgotament que el faria inefectiu i, a més a més, augmentaria el risc de lesió.

Com podem identificar el procés de sobreentrenament?

Aquest procés desadaptatiu està associat a sensacions d’esgotament, pèrdua de la força i del rendiment, apatia, dificultat de conciliar la son, etc.

Com planifico els meus descansos?

Depenent del tipus d’entrenament, s’estableixen criteris de recuperació que van des de les 12 a les 72 hores. Per exemple, els entrenaments de força requereixen més temps de descans en comparació amb un treball cardiovascular de baixa intensitat. En canvi, amb els entrenaments d’alta intensitat, deixar 48 hores de descans entre sessions permet entrenar tres dies no consecutius a alta intensitat (per exemple, dilluns, dimecres i divendres) i, de forma alterna, dos dies a baixa intensitat (per exemple, dimarts i dijous).

Guillermo Ángel Gazquez
Coordinador de l’àrea técnica
Especialista en activitats dirigides